Doula i Assessora de Lactància

L'any 2014 vaig acabar la formació de Doula en Mares Doules a Barcelona.
Tot una experiència vital que em va ajudar a créixer més com a dona i em va obrir una porta molt important  per poder acompanyar  el procés de la maternitat i la criança familiar.
Després de nou mesos molt intensos, vaig arribar a la conclusió que ja feia molts anys que estava fent de "doula" en altres camps.
Fa molt de temps que a través de la música i la dansa acompanyo processos de creixement personal.
La formació em va omplir de coneixements i experiències en un àmbit que encara desconeixia.
Sempre he dit que una mare també és una "recién parida".
Tot i les controvèrsies que poden néixer en aquesta societat actual en relació al paper d'una doula, puc assegurar que tinc molt clar quin és el meu.
Per mi una doula és una persona que acompanya amb la seva presència una experiència vital que pot ser viscuda per una mare i per tota una família de moltes maneres.
Per mi la doula observa, sap quan ha de ser-hi en silenci, medita les seves paraules, és calma, és companyia, és compressió, tolerància i respecte.
És amor en essència, i sap des de la seva saviesa quin és el seu lloc.
A Mares Doules m'he format de la mà de professionals com Michael Odent, Lilianna Lammers, Gemma Baulies, Anna Sanés, Rosa Jové, MªÀngesl Claramunt i Laura Nuñez entre altres.

Què ofereixo com a doula :

- Acompanyament logístic i emocional durant l'embaràs i el postpart a la mare i al nucli familiar
- Acompanyament en processos de concepció i fertilitat.
- Acompanyament i escolta en processos de dol.



Procés d’embaràs d’Anna Parellada Martín
Part d’en Guillem: 14/01/2014
Doula: Mireia Monterde

Observacions de la mare (Anna Parellada)
Quan la Mireia em va comentar de fer-me l’acompanyament de Doula, gairebé no coneixia aquesta figura, però per la confiança que li tinc a la Mireia i perquè vaig pensar que podia ser bo davant la meva segona maternitat, vaig accedir-hi. He de reconèixer que sóc bastant independent i que em costa compartir els meus espais, i sobretot el de la maternitat, però volia intentar-ho i veure com afrontava aquesta situació “compartida”.
Ja abans de parir la Mireia em va ser d’ajuda, fent-me ser conscient dels meus drets davant del part i reclamar-los, de com enfocar aquest moment i de disfrutar-ho, ja que el primer va ser una cesària i de disfrutar-ne ben poc.
Aleshores va arribar el dia, vaig estar dos dies de part i finalment va tornar a ser una cesària, que aquest cop vaig acceptar millor. L’arrogància d’haver sigut ja mare, em feia pensar que potser no “necessitaria ajuda” en aquest segon fill, però va ser al contrari, realment tornava a ser una situació nova, amb la dificultat d’haver de lidiar amb la meva filla gran, a veure com encaixava la nova situació amb ella. La Mireia em va ser de gran ajuda, ajudant-me a enfrontar aquestes noves situacions, donant-me eines, traient-li importància a les coses que no la tenien, fent-me sentir escoltada i ajudada en moments puntuals amb el petit.
El moment en què venia la Mireia a casa, m’ajudava a desconnectar de la maternitat, tot i que parlàvem principalment d’això, però podia fer-ho d’una manera serena, intentant-ho mirar des de fora i acceptant una altra visió.
Per sort, la meva maternitat ha estat compartida totalment amb la meva parella, fet que facilitava també tot plegat, fent que els moments amb la Mireia fossin a tres bandes, ajudant-nos a tots dos.
En resum, la figura de la Mireia i de la Doula va ser un valor afegit per a la meva maternitat, i és que mai tota ajuda és suficient, i en moments tant especials com és l’arribada d’un fill, tenir una persona a prop, però respectant els espais, és un puntal que ajuda a que tot flueixi i que les emocions no t’envaeixin de manera negativa i tot sigui més equilibrat.

Observacions del Pare (Àlex Catalán)
Quan l’Anna em va comentar que vindria la Mireia a casa a fer les pràctiques de Doula, la veritat és que no sabia si era una cosa que m’agradava o no. Sense saber molt bé definir el què em passava pel cap, crec que sentia una espècie d’invasió d’espai en un procés que considerava molt íntim i de parella. Pot ser simplement era mandra a sentir que tenia que fer una mica d’esforç extra per fer les coses “millor” davant d’una observadora. De fet, si sóc sincer, no tenia molt clar què significava la paraula Doula ni què venia a fer la Mireia a casa.
Quan la Mireia ens va fer la presentació del procés d’acompanyament, va haver-hi algo en mi que es va relaxar. Simplement amb la presència i humilitat de la Mireia ràpidament em vaig sentir còmode i vaig pensar que potser aquesta experiència em valdria la pena aprofitar, i que potser em serviria.
A partir d’aquí, a mida que anava passant el temps, sense buscar-ho, cada cop eren més els moments que aprofitava la companyia de la Mireia per explicar-li i compartir com em sentia. El fet de convertir-me en “bipapa” (en aquell moment només teníem a la Georgina amb tres anys) em portava a conflictes i dubtes que m’anava bé compartir amb algú. I qui millor algú que tot i saber mantenir la distància adequada, transmetia calor i recolzament. Inclús després d’haver nascut en Guillem encara tiro d’ ella en determinats moments.
No sabria com definir exactament com em va ajudar tenir a la Mireia en aquest procés, però si que sento que per mi va ser útil. D’alguna manera, el compartir coses amb algú que no em tocava tan d’ a prop, revertia en que alguna cosa en mi s’estovava, es relaxava i em feia sentir millor. Pot ser seria algo així com la millor acceptació de les situacions sense tenir que carregar pes jo sol tota l’estona... per moments aquesta motxilla me l’aguantava la Mireia.
Tot i saber que la Mireia va venir per acompanyar a l’Anna en el procés d’embaràs, prefereixo explicar la meva experiència com a pare, ja que en certa forma vaig sentir que també era la “meva doula”.
En fi, molt agraït d’haver pogut viure una experiència així, de la que no només m’emporto haver conegut i viscut en família el tema de les Doules d’aprop, sino que m’emporto algo més important, una amiga.








Complementant la meva formació l'any 2015 vaig fer la formació com Assessora de Lactància amb Carlos Gonzàlez, Alba Padró, Rosa Jové, Adolfo Gómez-Papi.
A les sessions de Mamacrea es vol afavorir la lactància materna, i poder donar suport de manera grupal o personal a tota dona que necessiti comprensió i atenció.


                                                           
Lactància en una sessió de Música i Moviment en família





Que ès un doula?
Doula és la dona que acompanya a altres dones i al seu nucli familiar durant l'embaràs, part i post-part.
Recolzament emocional i logístic per viure un embaràs i una criança conscient..

"Estudio científicos han demostrado que el apoyo emocional que aporta la doula, se traduce en resultados sobre el desarrollo del parto tan importantes como los siguientes:
Durante el trabajo de parto y el parto:

- reducción de las tasa de cesáreas en un 50%
- reducción de la duración del trabajo de parto en un 25%
- reducción de las peticiones de epidural en un 60%
- reducción de un 30% en el uso de analgesia
- reducción de un 40% en el empleo de fórceps

Durante el post-parto, las mujeres que contaron con el apoyo de una doula 6 semanas después del parto:

- mostraron menos ansiedad y despresión post-parto
- mostraron mayor confianza con su bebé
- mayor satisfacción ( un 71% de casos frente el 30% de los casos estudiados que no contaron con la presencia de una doula)
- mayor probabilidad de una lactancia exitosa (25% frente a 29%)

(Datos recogidos del estudio: A doula makes the difference por Nugent, publicado en Mothering Magazine, March-April 1998)"

Información extraída de www.doulas.es




Entrevista a Aida, una doula de l'associació Mares Doules i companya:

AIDA G. QUER, DOULA : «Estic orgullosa de ser mamífera»

La doula era l’esclava que acompanyava a la maternitat en l’antiga Grècia. Avui una doula és la dona que ajuda a les mares durant el postpart, amb la lactància, cures del nadó i, sobretot, recolzament emocional.
Resident a Sabadell des de fa dotze anys, Aida Gallego Quer, 35, que va ser assistenta de direcció a la Fundació Vicente Ferrer, és membre de l’Asociacció de Mares Doulas (www.maresdoules.cat) i de la European Doula Network, EDN (european-doula-network.org).
Què fa una doula?
Una doula no fa res.
Doncs sí que comencem bé.
(Riu) Com diu Michel Odent, «el valor d’una doula radica més en el què és que no en el que fa».
M’ho explica?
La doula és la persona que està allà no per donar un cop de mà ni per aconsellar, sinó per crear les condicions de tranquil·litat necessàries perquè la mare aprengui per sí sola.
Treballa gaire?
A Barcelona molt. A Sabadell he acompanyat una desena de famílies i dono tallers i xerrades.
En quin moment s’han de sol·licitar els seus serveis?
Cap els sisè mes d’embaràs. Parlem, ens coneixem, assisteixo al part a qualsevol hora del dia o de la nit i comencem a treballar en el post-part.
Què fa durant el part?
La doula no fa mai res enlloc (riu).
I apart de res?
Sóc allà i això és el més important perquè la mare segregui l’hormona oxitocina, que és la mateixa que segreguem quan donem el pit o quan fem l’amor.
Com pot fer coses tan diferents una mateixa hormona?
Doncs és així. Per això la mare s’enamora del nadó.
Quines coses.
Diuen que és una hormona tímida perquè no apareix en públic, només en privat i només en moments de pau. Per això un marit que es posi nerviós, amb tota la seva adrenalina, bloqueja la segregació d’oxitacina.
Vostè dóna pau?
És el que intento: donar pau per no bloquejar la segregació d’oxitacina. Entendre la figura de la doula no és fàcil, però tenir algú al costat que no et jutja, però que estar amb tu, és fabulós.
Les mares li agraeixen?
Totes! Això és el més meravellós. Em diuen «hi havia un moment que ja no podia més, però et vaig mirar i estaves tan tranquil·la que em vaig atrevir a seguir».
Res a veure amb la llevadora?
Absolutament res a veure. Jo no sóc personal sanitari. Només una altra peça del puzzle. Només presència, el que més necessitem.
I després del part?
Les dones després del part ens tornem molt mamíferes, molt lleones, no volem que vingui ningú. Sobretot el primer mes, és una catarsi d’emocions i caos on tothom té la sensació de no fer be les coses.
Què fa vos…? Ui perdó.
Un cop més estar present sense jutjar, sense vincle emocional, sense donar consells.
I això de què li serveix a la mare primerenca?
Doncs serveix per tenir algú a qui li pugui dir: «estic fins els nassos! Tinc ganes de sortir corrents!». Això no li pots dir a la teva mare, ni al teu company.
Ho fan?
Ja ho crec. Amb mi xerren, es desfoguen, ploren, comparteixen… i ho fan amb mi precisament perquè no tinc amb elles cap vincle emocional, perquè no els conec el passat ni el futur.
No ensenya trucs per donar el pit, banyar-lo…?
No. Ella ja ho sap, és mamífera i l’instint ja li diu, com a qualsevol altre animal, com fer les coses. Gràcies a la meva presència, ella ho descobreix per sí mateixa a mida que em va explicant el problema.
Confia molt en l’instint animal.
Totalment. Ser mamífera és el millor del món i estic orgullosa de ser-ne.
Se la pot trucar per telèfon en cas d’urgència?
I tant! Si em necessita hi vaig corrents. I el que passa sovint és que mentre ella parla, es va tranquil·litzant i el bebé, finalment, s’adorm.
Una amiga no ho faria igual de be?
No. Una amiga faria moltes coses, però no el necessari perquè ella aprengués per sí sola.
Com es porta amb la temuda àvia?
Sempre acabem molt amigues.
De mamífera a mamífera



Comentaris

  1. acompanyar, sempre des del rescpecte, i aixó ho saps fer molt i molt bé!! Endevant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Aida! Vam tenir molt bones "mestres" de l'acompanyament respectuós a la formació!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada